¡Convierte cada partido en una oportunidad de ganar!
RCD Espanyol de Barcelona · CLUB | La IA y la nueva era audiovisual en el mundo del deporte · Videos · LIVE · Espanyol MEDIA · Primer equip / Primer. Bienvenidos a la web oficial del RCD Espanyol de Barcelona, club de fútbol fundado en Información, noticias, atención al socio y venta de entradas. LIVE | ⚽️ Espanyol B Lleida Esportiu | J26 | 2ª RFEF | #EspanyolMEDIA #La21 ⚽️ RCD Espanyol Real Oviedo | Semifinal #CopaDelReyJuvenil. LIVE.
tabla de contenido:
CURRÍCULUM
Partits real oviedo - reial club deportiu espanyol de barcelona hotels obriran aquesta Setmana Santa i alguns ja no tancaran fins passat l'estiu. Log in with Facebook Log in with Google. Del partit ceportiu recordo i vull recordar Partits real oviedo - reial club deportiu espanyol de barcelona minut Él y el equipo.
L Espanyol i l espanyolisme explicat pels seus cronistes habituals Autors: DD. Vam gaudir tant amb els seus apassionants relats que ens vam quedar amb ganes de repetir. Així neix aquesta segona obra, amb el testimoni d encara més cronistes desitjosos de fer-nos emocionar amb les seves commovedores experiències, algunes de les quals sorprenents o mai revelades. Moltes gràcies, també, a Abertis i Damm per haver-nos ajudat a fer que aquesta tan esperada segona obra vegi la llum.
Gaudiu-ne molt! He de confessar que quan el Rafa Metlikovez em va enviar aquest missatge a mitjans de febrer de l any passat no sabia què li passava. Sempre havia volgut guardar les distàncies amb el club i s estimava més copsar l estat de l equip, de la institució i de l afició a peu de graderia.
Tot i així, vaig tenir la necessitat de saber què li passava i una trucada m ho va deixar ben clar de seguida: estava molt fotut, amb una greu malaltia.
Era ell. Ja s hi havia posar i m enviaria el seu relat de seguida. És curiós com a vegades la gent que realmente pateix és la que aconsegueix calmar els que, sense passar-nos res, ens esverem. És fantàstic! Ja en parlarem, vaig pensar amb una maldestra complaença. No va ser possible. El Rafa ens va deixar a mitjans de maig. Ni un mes després que el llibre sortís al carrer. Em consola haver sabut aquests dies que la Maria Àngels, la seva germana, li hi va regalar per Sant Jordi. I que ell en va gaudir.
El Rafa Metlikovez, evidentment, havia de tornar a ser amb nosaltres. Tot i que tots sabem prou bé que el privilegi, realment, és sentir-se viu i de l Espanyol, com ens recorda el propi Rafa. Serà, potser, que realment som especials. Aquest adreçat al grapat de pericos que han fet espanyolisme de forma activa i totalment altruïsta per recuperar l esperit poliesportiu del club amb unes renaixides seccions, per ara, d hoquei patins i volei.
Com ho ha fet, des de la distància, un boig que va decidir portar els colors i el nom de l Espanyol al futbol territorial madrileny i en només dues temporades ha construit tot un club de referència a aquell futbol base. Gracias, Enrique, por lo que has hecho y por lo bien que nos recibes cada vez que vamos a Madrid. Te prometo que esta vez te llevo el libro. Sí, el del año pasado también. No ha sido un arrebato místico, ni un éxtasis, ni un subidón. Como la vida misma, como la muerte misma.
Por favor, no es que queramos ir al cielo, aunque curiosidad no nos falta, todo hay que decirlo. Tampoco hay prisa, nos queda mucho por vivir. Cuando éramos niños nos explicaron la muerte como buenamente pudieron, teniendo en cuenta que la muerte es un fenómeno que no tiene explicación.
Los científicos creen que tienen una, pero en realidad no la tienen. Así que como niños nos creímos que el muerto había ido al cielo, que no es mal lugar, después de todo. Recuerden que el cielo es blanquiazul, un paraíso a los ojos de un niño periquito. Yo soy un niño periquito gracias a mi abuelo materno. Fíjense bien, digo gracias a, pues le estoy muy agradecido.
Debió de ser un domingo de principios de la década de los Mi abuelo me cogió de la mano, probablemente la derecha, y me llevó hasta Sarrià. El niño pensaba que si a un rojo le añades bandas de color blanco, pues ya tienes a uno del Atlético de Madrid, o del Athletic de Bilbao, o del Sporting de Gijón, que son los equipos que aquel niño setentero ahora mismo recuerda. El niño setentero. Era un niño tímido, con gafas, vestido por su madre, abrazado por su abuela, motivo de orgullo para su padre si las notas del colegio eran buenas.
RESUMEN - COPA DEL REY JUVENIL - SEMIFINAL - RCD Espanyol de Barcelona 3-1 Real Oviedo
Deja un comentario